Una de les preguntes més habituals abans d’instal·lar aerotèrmia en un habitatge és molt senzilla: quant consumeix l’aerotèrmia al mes? La resposta depèn de la superfície de l’habitatge, el seu aïllament, la temperatura exterior, el sistema d’emissió, la temperatura que volem mantenir i l’ús que fem de la calefacció, la refrigeració i l’aigua calenta sanitària.
El gran avantatge de l’aerotèrmia és que no transforma directament tota l’electricitat consumida en calor. Una bomba de calor aerotèrmica aprofita l’energia tèrmica de l’aire exterior i utilitza electricitat per fer funcionar el sistema. Per això pot proporcionar diversos kWh d’energia tèrmica per cada kWh d’electricitat consumit.
En un habitatge ben aïllat i amb una instal·lació correctament dimensionada, aquesta eficiència es pot traduir en un consum considerablement inferior al de determinats sistemes de calefacció elèctrica directa. Tanmateix, no existeix una xifra mensual vàlida per a tots els habitatges.
En aquesta guia veurem quant pot consumir l’aerotèrmia al mes, quins factors modifiquen la despesa i què podem fer per aconseguir la màxima eficiència.
Quanta electricitat consumeix l’aerotèrmia?
Per entendre el consum hem de diferenciar entre l’energia tèrmica que necessita el nostre habitatge i l’electricitat que necessita la bomba de calor per proporcionar-la.
El rendiment d’aquests sistemes es pot expressar mitjançant indicadors com el COP en unes condicions determinades i l’SCOP quan analitzem el rendiment estacional en calefacció.
Per exemple, de manera simplificada, si en unes condicions concretes un sistema treballa amb un COP de 4, significa que per cada 1 kWh d’electricitat utilitzat proporciona aproximadament 4 kWh d’energia tèrmica.
Necessitar 4.000 kWh de calor no significa, per tant, consumir necessàriament 4.000 kWh d’electricitat.
Aquesta és una de les principals raons per les quals l’aerotèrmia pot ser una solució molt eficient per climatitzar un habitatge.
Quant consumeix l’aerotèrmia al mes?
No podem calcular-ho únicament a partir dels metres quadrats. Com a orientació didàctica, podem plantejar diversos escenaris per entendre l’ordre de magnitud del consum.
| Superfície | Consum elèctric mensual orientatiu* | Cost a 0,20 €/kWh* |
|---|---|---|
| 80 m² | 150 – 300 kWh | 30 – 60 € |
| 100 m² | 180 – 380 kWh | 36 – 76 € |
| 120 m² | 220 – 450 kWh | 44 – 90 € |
| 150 m² | 280 – 550 kWh | 56 – 110 € |
| 200 m² | 380 – 750 kWh | 76 – 150 € |
*Exemples merament orientatius per visualitzar possibles ordres de magnitud en calefacció. No constitueixen una previsió de consum. La despesa real pot ser significativament inferior o superior segons la demanda tèrmica, el clima, l’aïllament, la temperatura d’impulsió, el rendiment de l’equip, els hàbits d’ús i la tarifa elèctrica. El preu de 0,20 €/kWh s’utilitza exclusivament com a exemple de càlcul.
Aquestes xifres deixen clara una qüestió important: dos habitatges de 100 m² poden tenir consums completament diferents.
Exemple de consum d’aerotèrmia en una casa de 100 m²
Imaginem un habitatge de 100 m² que durant un determinat mes necessita 1.200 kWh d’energia tèrmica per a calefacció.
Si simplifiquem l’exemple suposant un rendiment mitjà equivalent a 4 durant aquest període:
1.200 kWh tèrmics ÷ 4 = 300 kWh elèctrics.
Amb un preu hipotètic de 0,20 €/kWh:
300 kWh × 0,20 € = 60 €.
Aquest exemple serveix per entendre el càlcul, però no significa que totes les cases de 100 m² consumeixin 300 kWh mensuals. La demanda energètica de cada edifici s’ha de calcular segons les seves característiques.
Per què el consum varia tant d’un habitatge a un altre?
La superfície és important, però no és l’únic factor. De fet, l’aïllament pot tenir més influència que uns quants metres quadrats addicionals.
Els principals factors que hem de tenir en compte són:
- Superfície climatitzada.
- Qualitat de l’aïllament tèrmic.
- Tipus i qualitat de les finestres.
- Zona climàtica.
- Temperatura exterior.
- Orientació de l’habitatge.
- Temperatura interior seleccionada.
- Temperatura d’impulsió de l’aigua.
- Sistema d’emissió utilitzat.
- Eficiència i dimensionament de la bomba de calor.
- Producció d’aigua calenta sanitària.
- Nombre d’ocupants.
- Hàbits d’ús.
L’aïllament és clau per reduir el consum
Un habitatge amb un bon aïllament perd menys calor durant l’hivern i rep menys calor no desitjada durant l’estiu.
Això significa que l’aerotèrmia necessita treballar menys temps per mantenir la temperatura interior.
En canvi, un habitatge antic amb façanes poc aïllades, infiltracions d’aire i finestres poc eficients pot necessitar molta més energia encara que tingui exactament la mateixa superfície.
Per aquest motiu, quan volem saber quant consumirà realment l’aerotèrmia, hem d’analitzar la demanda tèrmica de l’edifici i no limitar-nos a multiplicar els metres quadrats per una xifra genèrica.
L’aerotèrmia consumeix més quan fa molt fred?
Generalment, sí. Quan baixa la temperatura exterior, l’habitatge acostuma a necessitar més calefacció i la bomba de calor treballa en condicions més exigents.
A més, en determinades condicions de fred i humitat, la unitat exterior pot necessitar fer cicles de desgel per eliminar el gel que es pugui formar a l’intercanviador.
Per tant, és normal que el consum del gener sigui diferent del de l’octubre o l’abril.
Això també explica per què no hauríem de calcular el cost anual multiplicant simplement el consum d’un mes concret per dotze.
Quant consumeix l’aerotèrmia a l’estiu?
Si utilitzem el sistema per refrigerar, el consum dependrà de la temperatura exterior, els guanys solars, l’aïllament i la temperatura interior que seleccionem.
A Catalunya podem trobar diferències importants entre un habitatge situat a prop de la costa i un altre ubicat en una zona interior o de muntanya.
A més, factors com grans finestrals orientats a l’oest, una protecció solar insuficient o una coberta poc aïllada poden augmentar considerablement la demanda de refrigeració.
Quant consumeix l’aerotèrmia per a l’aigua calenta?
L’aerotèrmia també pot produir aigua calenta sanitària (ACS).
En aquest cas, el consum depèn principalment del nombre de persones, els hàbits de dutxa, el volum d’acumulació, la temperatura configurada i l’eficiència del sistema.
Una família de quatre persones tindrà normalment una demanda d’ACS superior a la d’un habitatge ocupat per una sola persona.
Per això, quan analitzem el consum total d’una instal·lació d’aerotèrmia hem de comprovar si les xifres inclouen només calefacció o també refrigeració i ACS.
Terra radiant i aerotèrmia: una combinació eficient
L’aerotèrmia acostuma a oferir molt bons resultats quan treballa amb sistemes d’emissió dissenyats per funcionar a baixa temperatura, com determinats sistemes de terra radiant hidràulic.
En necessitar temperatures d’impulsió més moderades que els emissors que requereixen aigua molt calenta, la bomba de calor pot treballar en condicions favorables.
Això no significa que l’aerotèrmia només es pugui utilitzar amb terra radiant. També existeixen instal·lacions amb fancoils i determinats radiadors, però el disseny i les temperatures de treball són fonamentals per aconseguir un bon rendiment.
L’aerotèrmia amb radiadors consumeix més?
Depèn del tipus de radiador i de la temperatura de l’aigua necessària.
Els radiadors tradicionals sovint van ser dissenyats per a sistemes que treballen amb temperatures d’impulsió superiors a les habituals en una bomba de calor eficient.
Si necessitem elevar molt la temperatura de l’aigua, el rendiment de l’aerotèrmia pot disminuir.
Per això, abans de reutilitzar radiadors existents hem de comprovar si la seva superfície i característiques permeten cobrir la demanda tèrmica treballant a temperatures compatibles amb la bomba de calor.
Podem combinar aerotèrmia i plaques solars?
Sí. La combinació d’aerotèrmia i autoconsum fotovoltaic pot ser especialment interessant perquè una part de l’electricitat utilitzada per la bomba de calor pot procedir directament de la nostra instal·lació solar.
Podem intentar desplaçar determinats consums cap a les hores de producció fotovoltaica i utilitzar estratègies de gestió energètica per augmentar l’autoconsum.
En instal·lacions correctament dissenyades, la mateixa inèrcia tèrmica de l’edifici o del sistema ens pot ajudar a emmagatzemar energia en forma de calor o fred.
Tanmateix, durant l’hivern la producció fotovoltaica és menor i la demanda de calefacció pot ser més elevada, per la qual cosa hem de dimensionar tots dos sistemes de manera realista.
Quina temperatura hem de posar per consumir menys?
Cada grau addicional de calefacció incrementa la diferència entre la temperatura interior i exterior i, per tant, augmenta les pèrdues tèrmiques de l’edifici.
L’estratègia més eficient acostuma a consistir a mantenir una temperatura confortable i relativament estable, evitant ajustos extrems.
A més, en sistemes amb una elevada inèrcia no sempre resulta eficient apagar completament la climatització i exigir després una recuperació ràpida de diversos graus.
La regulació adequada dependrà del sistema d’emissió, de l’aïllament i dels horaris reals de l’habitatge.
Errors que poden augmentar el consum de l’aerotèrmia
- Dimensionar incorrectament la bomba de calor.
- Treballar amb temperatures d’impulsió innecessàriament elevades.
- Mantenir temperatures interiors excessives.
- Tenir un aïllament deficient.
- Fer canvis constants i extrems al termòstat.
- No configurar correctament les corbes de funcionament.
- Descuidar el manteniment del sistema.
- No adaptar la instal·lació al sistema d’emissió existent.
Com reduir el consum mensual de l’aerotèrmia
Una instal·lació eficient comença molt abans d’encendre l’equip. El disseny del sistema és fonamental.
Per reduir el consum podem millorar l’aïllament, seleccionar correctament la potència de l’equip, treballar amb temperatures d’impulsió adequades i utilitzar una regulació eficient.
També podem aprofitar la programació horària, sectoritzar quan la instal·lació ho permeti i coordinar el funcionament amb una instal·lació fotovoltaica.
L’objectiu no ha de ser únicament instal·lar una bomba de calor amb una bona eficiència, sinó aconseguir que tot el sistema de climatització funcioni de manera eficient com un conjunt.
Per tant, quant pagarem al mes?
No existeix una quantitat fixa que puguem aplicar a tots els habitatges. Per estimar-la necessitem conèixer la demanda energètica de l’edifici i el rendiment que pot oferir el sistema en les seves condicions reals de funcionament.
Una casa eficient de 150 m² pot arribar a necessitar menys energia que un habitatge antic de 90 m² amb un aïllament deficient.
Per això hem de desconfiar dels càlculs que prometen una factura determinada basant-se únicament en els metres quadrats.
Calcular bé el sistema és la clau de l’estalvi
L’aerotèrmia pot proporcionar calefacció, refrigeració i aigua calenta amb una elevada eficiència, però el seu consum mensual depèn tant de la tecnologia com de l’habitatge on la instal·lem.
Abans de prendre una decisió hem d’estudiar la demanda tèrmica, el sistema d’emissió, les temperatures de treball i les característiques climàtiques de la zona.
Amb una instal·lació correctament dimensionada, una regulació adequada i un bon aïllament podem reduir significativament el consum energètic i mantenir un nivell de confort elevat durant tot l’any.
Preguntes freqüents sobre el consum de l’aerotèrmia
Quant consumeix l’aerotèrmia al mes en una casa?
Depèn de la demanda tèrmica, la superfície, l’aïllament, el clima, la temperatura seleccionada i l’eficiència de l’equip. No existeix un consum mensual universal aplicable a tots els habitatges.
Quant consumeix l’aerotèrmia en una casa de 100 m²?
Els metres quadrats no són suficients per calcular-ho. Un habitatge de 100 m² ben aïllat pot tenir una demanda molt diferent d’un altre de la mateixa superfície amb pèrdues tèrmiques elevades.
L’aerotèrmia consumeix molt a l’hivern?
El consum acostuma a augmentar durant els mesos més freds perquè l’habitatge necessita més calefacció i la bomba de calor treballa amb temperatures exteriors més baixes.
És eficient combinar aerotèrmia i plaques solars?
Sí. Una instal·lació fotovoltaica pot cobrir una part del consum elèctric de la bomba de calor, especialment quan aconseguim fer coincidir determinats consums amb les hores de producció solar.
El terra radiant pot afavorir l’eficiència de l’aerotèrmia?
Un terra radiant hidràulic correctament dissenyat pot funcionar amb temperatures d’impulsió relativament baixes, fet que pot afavorir unes condicions de treball eficients per a la bomba de calor.
